CREDIBILITAT I PROFESSIONALITAT

No seré jo qui ara alliçoni o adoctrini, ni tan sols aconselli, a cap company periodista. Però si que em permeto la llicència de recordar, i ho faig aquí perquè em consta que són bastants els representants del sector de la comunicació els qui consulten a diari aquest blog, que hi ha unes normes bàsiques que cal complir quan s’informa. 

Deixant a banda el Codi Deontològic, que fa anys que tothom es passa pel folre, és important sempre contrastar la informació de que disposes abans de llençar-te al camp de batalla informatiu sense cuirassa ni armes adequades. Quan tens una part de la informació, abans de fer-la pública, busca l’altra part que et falta. 

Perquè sortir a dir “xominades” sense més resulta molt fàcil però gens creïble i si perds la credibilitat com a periodista ningú et té respecte.  Acusar a una altra persona, deixar-te manar a canvi de favors o fer xantatge tenint una informació delicada a les mans per aconseguir-ne una altra, té un nom: joc brut. 

I el joc brut evidencia una manca de professionalitat que fa por. I el cicle segueix. La manca de professionalitat és el desprestigi i el propi desprestigi és el teu final com a comunicador. La professió, tot i anomenar-se periodisme i comunicació, es basa en els fets i no en les paraules. Facta non verba, que deien els romans. Cadascú obra en conseqüència als seus actes però tot passa factura. 

Avis per a navegants realitzat i una frase que l’acompanya: Els guanyadors busquen solucions, els perdedors busquen excuses. Ho deixo aquí.