ROSTRES (2): FLAVUS



Li diuen que amb el temps vindrà la calma, que es marcirà dels seus ulls el neguit de la nostàlgia que tant l’ha esclavitzat des de fa uns anys, els últims vuitanta. I en el repòs esperat aquestes dècades li marxarà de dins, pels ulls groguencs, la imatge sempre blanca que recorda de la infància.   

Les mans, branques d’un arbre en ple desert, endevinen el paisatge del davant sense horitzó. I això l’espanta. Perquè en el gest de veure’s ara, no li tremola el pols ni se li envelleix més la cara. I ara si, sap que aviat vindrà la calma.

Comentaris

Marta Guivernau ha dit…
I torna a succeir Òscar. Com abans, has posat cada paraula a cada racó del rostre d'aquesta dona. La meva enhorabona més sincera.
Oscar Ramírez ha dit…
Gràcies de nou Marta. Saps que passa? que al rostre de la dona hi havia espais que reclamaven mots i jo els hi he posat. Tan sols això.
Pere Sans ha dit…
Estic d'acord amb el comentari de la Marta. Sense més paraules. Justa la fusta que diem a Barcelona.
Oscar Ramírez ha dit…
Pere, gràcies. Si tu ho dius, va a missa (això ho diem a Tarragona)

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS