14 d’agost 2015



La ciutat muda finestres plenes d’absències, petons homicides i abraçades de dolor. Els balcons regalimen ombres, reclamen la carn dels deshabitats, la veu dels cadàvers que mai han viscut. L’asfalt és ple de somnis que ningú acull. 

Aquest text forma part d’un petit experiment de concentració que realitzo cada tarda i des de fa pocs dies, durant uns vint minuts, a la part més fosca i amagada de la casa on visc. Envoltat només del silenci, enregistro amb la veu fluixa i els ulls tancats les paraules que em passen pel cap i em dictaminen el moment. Més tard passo la gravació a net.

Avui remato l’escrit amb una cançó de la Maria Coma, la tercera que comparteixo amb vosaltres, que és també molt intimista. Si us han agradat les altres dues que us he enllaçat als altres escrits, aquesta us encantarà. Deixeu-vos penetrar per les notes del piano i ericeu-vos l’ànima amb la veu de la Maria i aquest tema. 

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -