EL CANT HIPTNÒTIC DEL MUETZÍ
A El Caire, l’hotel on m’hostatjava era al
costat mateix del riu Nil. Tot i ser un establiment de luxe, el Semiramis està
envoltat de minarets i de mesquites. Recordo que des de la meva cambra, a la
planta 14, en tenia a prop tres o quatre. I a més d'estar a prop, els tenia - això era el més important - a l’alçada
ideal per escoltar, amb passió i abandonament espiritual, les oracions que
feia, cinc cops al dia i també de matinada, el muetzí.
A molts països àrabs queden pocs muetzins dels
que encara pugen fins dalt de tot, al minaret, a fer la crida per resar a la
resta de la comunitat musulmana. A El Caire la tradició es manté en alguns pocs casos. Aquests personatges, els muetzins, tenen quelcom especial que no
us sabria descriure però que s’assembla a una mena de toc místic que es barreja
amb algun element espiritual i màgic.
Que et trenqui el son, en plena matinada, un
muetzí a dalt d’un minaret pregant en àrab, és un moment que lluny de
molestar-te, et renova interiorment. La seva veu i com l’utilitza t’hipnotitzen
i surts al balcó de la cambra de l’hotel a escoltar-lo sense saber què diu i
perquè ho escoltes. Et calma, et captiva i et provoca un sentiment de
descoberta que poques altres vegades podràs experimentar.
Lluny de religions i fanatismes, deixant a
banda els problemes que els més radicals provoquen, el cant d’un muetzí és una
de les vivències més belles que he escoltat fins ara.
La foto és del minaret més proper a l’hotel
Semiramis. A mi em quedava a una trentena de metres.
Comentaris