04 d’agost 2015




Hi ha el teu cos puntual que s’endu el temps dòcil i el neguit recordat de les tardes de diumenge quan no et veig, i el mar. 

El gest de l’horitzó és fràgil, no vull teixir les distàncies i el poema és implacable.

Després barro el camí a altres cossos i et prenc dels dits les cartes que germinen un nou destí que no és el d’ara.

L’agost s’arronsa a totes les cales on bronzeges els pits amb albes madures.


Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -