INFIDELITATS, L’ART D'HUMILIAR
No me’n puc estar de comentar la informació
sobre les filtracions de la base de dades de l’agencia Ashley Madison que ha
posat al descobert una realitat després que m’hagin sondejat dos mitjans de
comunicació com a periodista. A ells, als dos mitjans, els he dit el següent:
El calat moral i personal de moltes persones
casades fa fàstic. Qui és capaç d’enganyar a la seva parella posa en evidencia
una greu manca d’escrúpols a més d’un nul respecte cap a la persona amb qui conviu
i se suposa que estima. Ja és prou trist que algú s’interposi en una relació
existent iniciant una relació paral·lela amb un dels dos que tenen la relació.
Però ho és encara més que aquell que està en parella, sigui o no casat, es
disposi a ser infidel a la parella.
Una persona sense calat moral i capaç de ser
infidel deixant-se portar si el venen a buscar o provocant l’engany en primera
persona, no es mereix cap respecte. Tanta culpa té qui pesca com qui es deixa
pescar.
Sé, i em consta amb certesa perquè al final el
món és un mocador, que ja es noten les repercussions de l’aparició del llistat
de personatges infidels que feien servir la web d’Ashley Madison i que viuen a pobles
i ciutats no massa grans on tothom es coneix. Ells han sembrat i ara recullen.
Tot plegat, com deia al principi, és ben
trist. I aquest no és pas un article moralista (no en tinc pas la intenció) tot
i que els qui tenen el calat moral soterrani i formen part d’alguna infidelitat
el poden considerar així. És de suposar que no volen veure el problema.
Tanco l’escrit amb la foto de la portada del
Diari de Tarragona d’avui.
Comentaris