21 d’agost 2015





La joventut és l’edat de l’esperança perquè en ella s’hi espera, de forma constant, quelcom de la resta i alguna cosa de nosaltres mateixos. No se sap encara que els altres són justament els altres. Es deixa de ser jove quan un distingeix entre ell mateix i la resta, o sigui, quan ja no necessita la companyia dels altres.

Petita reflexió feta aquest vespre, assegut a les escales de la terrassa de casa, mentre regava les plantes que, curiosament, cada dia tenen més vida i més color.

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -