19 d’agost 2015




Aquests propers dies us recomanaré algunes pel·lícules que considero interessants i que, per un o altre motiu, m’han impactat. Allò que em captiva, sempre ho comparteixo. No perdo doncs l’hàbit de moment. La primera obra cinematogràfica que us proposo veure, o reveure si ja l’heu vist, és “Anonimo veneciano”, un film del 1970 que transcorre pels carrers, racons i cases de Venècia. 

I sí, ja sé que us en vaig parlar en una altra ocasió d'aquesta pel·lícula però recordeu que ni les imatges ni els sentiments envelleixen mai. Jo torno a renovar passions cada cop que veig certes coses ja tinguin forma de cinta, cd, llibre, càmera o altres dissenys més rars. Anem, doncs, a per aquest anònim venecià.

La història, de caire dramàtic, és preciosa com a argument. Florinda Bolkan i Tony Musante, els dos protagonistes, transmeten la passió i la tensió que requereix aquesta obra. La pel·lícula val molt la pena i té escenes que cal mirar-se un i altre cop. No us avançaré més detalls perquè voldria que us la miréssiu. En tot cas, em permeto afegir-vos un moment de la pel·lícula que a mi em té el cor robat. 

És quan ell, músic d’ofici, toca amb l’oboe aquesta peça de Benedetto Marcello davant l’atenta mirada d’ella. La composició que toca ell, un adagio, i el moment que es viu en aquesta escena, són molt especials. Us desitjo que gaudiu d’aquesta gran obra del cinema. 

Si us animeu, podeu llegir (abans o després) el llibre que va permetre fer la pel·lícula i que, sota el mateix títol, va escriure Giuseppe Berto. 

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -