18 d’agost 2015



Els llençols són de masses nits diàries i s’abandonen a qui els acull, desfent-se mínimament. I aquí comença l’enrenou. Fugida blava, en els seus ulls. Dins el llit, s’introdueix i palpa lleus carícies, amagant-se dins ella mateixa. 

No l’acompanya ningú en aquesta festa impensada on tot creix i es giravolta, es tragina i diteja. L’olor humitosa és la pròpia i el foc és ara aïllat però eufòric. Finalment, la calma del plaer amb ella engolida pel gust d’un tacte.

Text que he presentat al mateix concurs de poemes eròtics que vaig guanyar l’any passat. Aquest i dos més que us donaré a conèixer els propers dies.

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -