LA PASSIÓ DEL JUSTO
Llegia fa poc que a certes persones , l’edat
no els frena la passió que sempre han tingut. I és ben cert, crec. La passió,
tot i l’edat, es manté en el protagonista d’aquest post per assolir el seu
repte iniciat fa més de 50 anys. No és un repte fàcil, ni de lluny. De fet, com
Antoni Gaudí, ell, el Justo Gallego, no veurà acabada la catedral que va
projectar de més jove.
El Justo, per aquelles persones que no el
conegueu, és un homenet nascut a Mejorada del Campo (Madrid) que va ingressar
en un monestir de Soria quan tenia 27 anys – perquè volia ser monjo – però que
no va poder fer els vots per culpa de la tuberculosi que el va afectar de ple
el 1961. Diuen que, com a promesa per haver-se guarit de la malaltia, va
començar a construir aquell mateix any la seva catedral. Va escollir uns
terrenys d’horta que havia heretat dels seus pares i des de llavors no ha parat
mai.
La seva catedral la construeix sense el
recolzament de l’església catòlica i mai ha rebut cap ajut institucional. Finança
el treball llogant o venent terrenys heretats i amb donacions que rep en
algunes ocasions. No existeixen plànols del temple ni cap projecte d’obra. Diu
el Justo que ell ja té el disseny al cap i amb això va fent. La seva catedral
és immensa i majestuosa. La cúpula té 40 metres d’alçada i ha construït tot
allò que podeu veure amb l’ajuda puntual dels seus nebots o d’algun voluntari
però, sobretot i essencialment, ho ha construït tot sol.
El Justo no té coneixements de construcció ni
d’arquitectura, va abandonar els estudis primaris quan la Guerra Civil del 36,
i utilitza en gran part materials reciclats: objectes quotidians, materials que
els sobren a les constructores, bidons de benzina que fan de base de les
columnes o una roda de bicicleta com a corriola.
El Justo, que aviat farà 90 anys, és una
persona callada, silenciosa. Si vas a la seva catedral, parla amb tu uns minuts
però no vol perdre més temps perquè sap que ha de seguir construint. I també
sap, perquè així ho explica, que quan ell mori la seva catedral serà
enderrocada perquè no compleix la legalitat ja sigui perquè li falten permisos
o perquè els terrenys no tenen la qualificació, per tantes altres coses que
tenen com a essència un fet: el seu temple molesta a l’església catòlica, és un
pecat perquè no està consagrat.
L’Ajuntament de Mejorada del Campo sembla
estar per la labor i dóna suport al Justo a qui li vol dedicar a més un carrer
o posar-li el seu nom a un parc públic. Algun dia, n’estic convençut, se li
haurà de reconèixer a aquest senyor la seva tasca de tants anys en pro de la
seva fe i la de tantes altres persones, la seva dedicació plena que no pot
caure en un buit.
Hi ha obres que se sap quan comencen però mai
se sap quan acaben. En tot cas, són immortals i es prolonguen en el temps. Això
espero.
L’any 2005, una coneguda marca de refrescos va
centrar la seva campanya publicitària en la catedral del Justo. Podeu veure l’anunci
AQUÍ. A continuació, algunes imatges de la seva obra.
Comentaris