LA PASSIÓ DEL JUSTO




Llegia fa poc que a certes persones , l’edat no els frena la passió que sempre han tingut. I és ben cert, crec. La passió, tot i l’edat, es manté en el protagonista d’aquest post per assolir el seu repte iniciat fa més de 50 anys. No és un repte fàcil, ni de lluny. De fet, com Antoni Gaudí, ell, el Justo Gallego, no veurà acabada la catedral que va projectar de més jove. 

El Justo, per aquelles persones que no el conegueu, és un homenet nascut a Mejorada del Campo (Madrid) que va ingressar en un monestir de Soria quan tenia 27 anys – perquè volia ser monjo – però que no va poder fer els vots per culpa de la tuberculosi que el va afectar de ple el 1961. Diuen que, com a promesa per haver-se guarit de la malaltia, va començar a construir aquell mateix any la seva catedral. Va escollir uns terrenys d’horta que havia heretat dels seus pares i des de llavors no ha parat mai. 


La seva catedral la construeix sense el recolzament de l’església catòlica i mai ha rebut cap ajut institucional. Finança el treball llogant o venent terrenys heretats i amb donacions que rep en algunes ocasions. No existeixen plànols del temple ni cap projecte d’obra. Diu el Justo que ell ja té el disseny al cap i amb això va fent. La seva catedral és immensa i majestuosa. La cúpula té 40 metres d’alçada i ha construït tot allò que podeu veure amb l’ajuda puntual dels seus nebots o d’algun voluntari però, sobretot i essencialment, ho ha construït tot sol.  

El Justo no té coneixements de construcció ni d’arquitectura, va abandonar els estudis primaris quan la Guerra Civil del 36, i utilitza en gran part materials reciclats: objectes quotidians, materials que els sobren a les constructores, bidons de benzina que fan de base de les columnes o una roda de bicicleta com a corriola.
El Justo, que aviat farà 90 anys, és una persona callada, silenciosa. Si vas a la seva catedral, parla amb tu uns minuts però no vol perdre més temps perquè sap que ha de seguir construint. I també sap, perquè així ho explica, que quan ell mori la seva catedral serà enderrocada perquè no compleix la legalitat ja sigui perquè li falten permisos o perquè els terrenys no tenen la qualificació, per tantes altres coses que tenen com a essència un fet: el seu temple molesta a l’església catòlica, és un pecat perquè no està consagrat. 

L’Ajuntament de Mejorada del Campo sembla estar per la labor i dóna suport al Justo a qui li vol dedicar a més un carrer o posar-li el seu nom a un parc públic. Algun dia, n’estic convençut, se li haurà de reconèixer a aquest senyor la seva tasca de tants anys en pro de la seva fe i la de tantes altres persones, la seva dedicació plena que no pot caure en un buit. 

Hi ha obres que se sap quan comencen però mai se sap quan acaben. En tot cas, són immortals i es prolonguen en el temps. Això espero. 

L’any 2005, una coneguda marca de refrescos va centrar la seva campanya publicitària en la catedral del Justo. Podeu veure l’anunci AQUÍ. A continuació, algunes imatges de la seva obra.








Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

TRES POEMES ERÒTICS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA