LOVE AND HAPPINESS

És del tot cert allò que diu Walter Riso en un dels seus llibres: l’amor és com les papallones. Si les persegueixes desesperadament s’allunyen però si et quedes quiet, venen cap a tu. 

Els sentiments els genera el cor i els gestiona el cap que són, metafòricament parlant, com l’àngel i el dimoni que entren en contradicció ara si, ara també. No explico això per res en especial, consti en acta. M’ha vingut el pensament tot just ara, escoltant la cançó que compartiré amb vosaltres. 

Fa dies que volia fer un gest, escriure una carta i fer-la arribar a una persona. Però he pensat que escriure certes cartes és com posar una nota en una ampolla i esperar que arribi a l’altra punta del món. L’objectiu final és ser feliç i si acceptes les coses, la tragèdia desapareix. Sense dolor, de cop te’n adones que estàs en pau amb el món. 

El gest d'existir és com el de viure en un poblet petit que sembla que estigui mort i quan hi ha un funeral és quan més s’anima. Irònicament, la vida també ens funciona així: cal alegria i somriure en tots els mals moments. Amor i felicitat, com pregona la cançó.