GLAÇ




La veu en l’equilibri. El teixit dels minuts amb tantes ombres.

El teu cos és el límit temporal del naufragi. Faig col·loqui intens amb papers gastats des de l’anonimat de l’abecedari cruelment amplíssim; sense desig de dies, a tota hora.

Obro el balcó i el mar s’enfonsa a les pupil·les. L’enfilar de les llunes toca el rellotge i el deixa mut, agonitzant.



Tasteu la bellesa (musical) ara que encara hi sou a temps. Podeu emocionar-vos, plorar, brillar...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS