03 d’agost 2015




La veu en l’equilibri. El teixit dels minuts amb tantes ombres.

El teu cos és el límit temporal del naufragi. Faig col·loqui intens amb papers gastats des de l’anonimat de l’abecedari cruelment amplíssim; sense desig de dies, a tota hora.

Obro el balcó i el mar s’enfonsa a les pupil·les. L’enfilar de les llunes toca el rellotge i el deixa mut, agonitzant.



Tasteu la bellesa (musical) ara que encara hi sou a temps. Podeu emocionar-vos, plorar, brillar...

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -