Header Ads

ODI ET AMO




Catul a les meves mans, de nou. Els seus 116 poemes florint davant la meva atenta mirada i generant-me desenes de preguntes, dilemes, dubtes existencials. Un d’ells, un dels poemes, se m’atura al davant de la mirada i barra el pas als altres, es queda davant meu immòbil. Vol que el desxifri al meu interior, que alliberi un pes, que determini què fer i com!

Existencialisme que em posa a prova, a mi que esdevinc una mena d’aprenent de filòsof o humanista que trontolla lluny dels camps intel·lectuals, que ara fa equilibris a la corda fluixa i té el perill de caure a la pista buida. Odi et amo, anuncia el poema de Catul.

Odi et amo. Quare id faciam, fortasse requiris: Odio i estimo, potser et preguntis perquè faig això.

Nescio, sed fieri sentio et excrucior: No ho sé, però així noto que succeeix, així ho sento i així em torturo.

Catul em provoca, el seu poema em repta i perdo de nou la partida aquesta nit. Se m’obliga a desxifrar el secret si vull seguir gaudint del poeta. És el poema 85. Mai ha estat el meu número de la sort. No en tinc pas d’això. De número tampoc.

Seguiré jugant la partida. Odi et amo? Perquè?

Imatge: mosaic anomenat “Memento Mori” ubicat a l’antiga ciutat de Pompeia.
Amb la tecnologia de Blogger.