Header Ads

I MALGRAT TOT, LA VIDA



De totes les morts que es poden viure en aquesta vida i que pots considerar injustes o absurdes - i ja n’he viscut algunes - no puc arribar a entendre la que ve pel suïcidi. Que una persona arribi a tenir el gest d’acabar amb la seva existència, pels motius que siguin i no vull entrar ara en quins motius són, esgarrifa i posa els pèls de punta. 

Que ho faci un nen, ja no té nom. I avui, el fill d’un dels meus amics a Itàlia, el fill de l’Angelo, ha decidit acabar de cop amb la seva vida. Ha estat per una discussió absurda amb els seus pares sobre un tema absurd en un dia absurd. Però el dia no pertany pas a una vida absurda. La vida, i ell potser no ho sabia encara, té molts matisos i moments bons. La vida, amb tots els cops que et dóna, val la pena viure-la. 

El Matteo, el mateix nen de 13 anys que fa dues setmanes parlava amb mi a Matera i em feia preguntes diverses mentre cuidava als altres nens més petits, als fills dels altres amics meus italians, el mateix nen  que exercia un rol de protecció, avui ha decidit – i qui sabrà mai el perquè – abandonar-nos i deixar-ho tot. Us podeu imaginar el dolor dels pares, germans, avis, la família, els amics i companys i tantes altres persones. 

I malgrat tot, hem de seguir somrient per estar aquí... puta vida, vida dura quan ja no pots cosir els anys amb els danys. 


Amb la tecnologia de Blogger.