ALLÒ QUE LI SOBRA A FRANÇA I LI FALTA A EGIPTE
Va haver-hi una
època, i no va ser pas curta, en que certs països anaven pel món espoliant als
altres. La víctima, normalment, era Egipte. Els governs d’altres nacions
aprofitaven el descontrol del govern del país dels faraons, i la seva debilitat,
per viatjar pel desert i agafar restes arqueològiques mil·lenàries. I no es conformaven
amb una pedreta insignificant. En pocs anys van desaparèixer fins a vuit obeliscs
dels temples egipcis que van anar a parar al Central Park de Nova York, a moll
Victòria de Londres, al Atmeidan d’Istanbul, a la plaça Concorde de París i a
Roma que se’n va quedar quatre.
Fa uns quants
anys que el govern d’Egipte reclama allò que és seu. Perquè cadascun dels obeliscs
era a temples de reis que van ser saquejats sense escrúpols. Mussolini en va
robar un el 1937 però el govern d’Itàlia el va tornar el 2005 convertint-se en
el primer i únic cas de devolució voluntària. Entre els casos més curiosos i
vergonyosos hi ha el de França.
Els francesos
envejaven a Roma perquè havia robat quatre obeliscs i varen decidir anar al
temple de Luxor per endur-se un dels dos que presidien la porta central. Va ser
el 1833 amb un procés lent i lamentable. Arribats al temple dedicat a Ramses
II, el van arrencar de la pedra, va tombar-lo a terra i el van arrossegar fins
el Nil on el van carregar en una barcassa que el va dur fins Alexandria on, amb
una altra barca, el van traslladar fins a Toulon i d’allí fins a París on el
van plantar a la plaça de la Concorde, just on anys enrere havia estat la
guillotina.
Els experts no
dubten que l’obelisc hauria de tornar a Egipte i que, de fet, estaria molt
millor allí. L’altra que es va quedar al temple de Luxor es conserva en bones
condicions i manté un color groguenc rosat mentre el de París està gris, brut,
tacat, ple d’esquerdes i molt degradat pel pas d’aquests 180 anys a la capital
francesa. Queda clar que dos segles de pol·lució han pogut més que 3.300 anys
de calma al desert.
L’obelisc, de 25
metres d’alçada i 250 tones de pes, espera ara la decisió del govern francès
que sembla reticent davant la demanda dels egipcis de retornar allò que els
pertany. L’atrocitat ja està feta però el dany es podria reparar amb la
voluntat.
És cert que quan vas a París l’obelisc
t’atrapa i emociona per la seva grandesa però també ho és que quan ets a Egipte
hi trobes a faltar molts elements i veus molts forats buits. Jo he tingut la
sort d’estar als dos escenaris per notar les dues emocions que us comento. També
he vist els quatre de Roma.
Si els faraons
llencessin malediccions reals, ja haurien condemnat als violadors del patrimoni
com toca. Qui sap però si al final ho acabaran fent...
Comentaris