ATAC DE BELLESA: TERRACOTA PER L’ÀNIMA
Cercava una imatge i no ho sabia pas. No recordo com però de sobte,
navegant per aquesta xarxa que ha passat de ser l’autopista de la informació a
esdevenir el camí diari que fem de casa al treball tot tafanejant a tort i dret,
va venir-me el segon atac de bellesa que us comentava abans d’ahir.
Acostumats a veure desenes d'imatges a diari, a visionar vídeos, llegir diaris, observar anuncis o remirar detalls del dia a dia, un no es pot pensar mai que hi hagi una imatge en concret, un moment precís, que l'acabi desbordant tan gratament.
Una imatge,
la que encapçala aquest text, va produir-me els efectes descrits l’altre dia.
Humanitat que em va arrissar la pell, tendresa que em va obrir els llagrimalls,
una sensació de calfred per tot el cos motivada pel gest d’una figura immòbil a
primer cop d’ull però que es regala als ulls dansant pel teu interior sense
parar. I et mira, Déu! si et mira!
La figura és obra d’una jove autora, escultora, nascuda a Lituània i que fa
un temps que viu i treballa a Rouen, França. Es diu Jurga Martin i amb les
seves terracotes, com titulo aquest escrit, et refila l’ànima i t’ordena els
sentiments més bells que podem tenir les persones.
La mateixa Jurga,
per definir la seva obra, diu això:
El diálogo con la escultura me obsesiona. Se trata de un
diálogo que no necesariamente se expresa en palabras, sino a través de los ojos
y las manos. Temo no tener éxito, que no se me recuerde. Así que miro a los
ojos, las manos y escucho lo que dice la escultura. Si ella no habla, no está
viva. Éste es mi trabajo: hacer que hable.
I jo, tinc un problema amb la seva obra. Que no descarto, no puc per més que ho
intento, cap de les seves creacions. Tots aquests personatges que modela
angelicalment em captiven i m’enamoren. No puc dir-vos quin prefereixo, quin
voldria tenir a casa, quin nen o nena m’enduria per guaitar d’a prop cada mati,
cada instant.
Hi ha diverses webs que apleguen gran part de la seva obra. La més completa
és AQUESTA
A Youtube hi ha diversos vídeos que mostren el seu taller. El més
recomanable és aquest que comparteixo amb vosaltres aquí. La música potser no
acompanya però les imatges ja tenen els seus sons propis.
Podeu ampliar les fotos fent CLIC sobre elles.
Comentaris
Antonio
Per cert, has pensat ja si podrieu venir a l'escola a parlar-nos de la cançó i el disc amb el teu amic cantant? Ho tinc pendent.
El tema cançó, ho tenim encara pendent. M'has de donar uns dies més.