MU-DANCES
Les mudances
costen i són pesades però s’han de fer de tant en tant. Mudances de pis, de
pell, de cap, de sentiments. És època de canvi de calaixos desendreçats, de
cansament visual pel mateix paisatge, de l’esforç de la retina per cercar nous
elements en un espai ja descobert.
És el temps de
comiats de parets , d’adéus a certes portes que ja no s’obren, d’allunyar-se de
cares massa vistes i de la nostàlgia de rostres que es difuminen per l’absència.
Toca tocar el dos per part d’un i de comptar fins a deu abans de donar pas al
compte enrere, del procés de buidat i el trasllat.
Els peus toquen a
terra i la vista guaita a l’horitzó. S’acosta l’instant de la descoberta, el
ritual precís de llevar-se en un nou sostre que acarona el mateix cel ara
repintat amb noves nits. I segueixen sentint-se passes d’algú que no arriba mai.
Són els sons del silenci interior que et fan ballar la testa, són les
mu-dances.
Comentaris
Antonio