TENDRESA

Jove, la tendresa estiueja en un mar que només ella coneix. I quan cau la tarda l’horitzó es nua davant d’ella i les gavines es desclaven de l’aire per tornar a casa. 

Un instant del crepuscle és una olla comuna plena de peixos i colors. S’encenen fogueres a la sorra i arriben papallones per cantar i somriure, a respirar la breu història dels seus noms. 

Les ales fan de llit i beuen aromes i perfums fins que cauen borratxes abraçades als seus millors records. 

I mar en dins hi neden els somnis que veuen als seus fills camí a l’escola, carregant llibres no escrits, sabates i joguines. O es veuen a ells mateixos tornant de la feina amb les butxaques plenes de petons i desitjos complerts. 

Amb un bes pintat a l’ànima i mentre tots somien, la tendresa apaga fogueres i corre nua, ara ella, per la platja amb els porus plens de llàgrimes i totes les seves geografies salades al descobert. 

 

I Luca Carboni canta “Farfallina”