CARAMELS
Ella va treure a
passejar les paraules.
I les paraules
van mossegar dolçament als nens.
I els nens ho van
explicar als seus pares.
I els pares
carregaren les seves pistoles.
I van obrir foc
contra les paraules.
I les paraules
van gemegar i udolar.
I els trets
sempre dolços van captivar a un nen.
El nen pregunta ara al seu pare si les paraules envelleixen.
I el pare respon
que les paraules sempre són joves com el primer dia.
El nen corre cap
a l’avi per donar-li la notícia.
I el vell obre de
cop el calaix de les paraules perquè li expliquin el seu secret.
Però ara el
calaix... és ple de caramels.
---
Que gran que és Jean Rochefort en aquesta escena de “El marido de la peluquera” del
sempre genial Patrice Leconte. Una de les meves pel·lícules predilectes, un
dels meus directors favorits.
Comentaris