COM US HO DIRIA
Aquest cap de
setmana sóc, senzillament, a pocs metres del mar i a quilòmetres de distància.
En un espai on la lluna em devora tendrament i el sol em vol posseir sense
permís. I m’he envoltat de tinta que rega els sentits de les gemmes dels meus
dits que volen cap al cel i cauen de cop en el vers que em dicten l’ànima i l’esperit.
Desconnexió pseudocòsmica i preintencionada. Invisible i present només en un petit espai
anomenat jo.
I segueixo... a
pocs metres del mar i a quilòmetres de distància. Encara.
D'aquest espai de la imatge, paradís secret i personal que no coneix cap de vosaltres, no us en puc parlar però si convidar-vos a gaudir-ne des de la distància que us separa d'ell.
Comentaris
He dixat molletes al correu.
Un petó!
El viernes bajo a casita, a mi amado y ansíado Madrid. ¿Nos veremos?
Antonio.
El viernes, o el sábado, nos podemos ver. Feliz de que llegues, vamos hablando entre semana. Una abrazo amigo!