LLISTAT NOCTURN

Perquè he de comprar llibres de versos si tinc la poesia dins a casa?

Avui és un dia de paraules no regalades, un aniversari sense espelmes, sense pastís ni convidats a taula. Sóc jo qui fa els anys i tria el moment. I us explico ara mateix què veig si miro al meu entorn. 

Del llit m’hi pengen els cognoms, religions que es desfan com les serpentines i abraçades encobertes.  I he decidit menjar-me els mots. Esmorzo, dino i sopo a cada pàgina que escric. Respiro poemes per les orelles, suo poesia i mullo les sabates de paraules quan faig un esternut. 

Les cadires fabriquen la meva antologia, els draps enquadernen l’obra, les formigues tradueixen a altres llengües allò que em surt de la boca. I les aranyes enreden paper i ploma sobre el terra que ara es preocupa d’autografiar cada taca amb la cendra caiguda del tabac. 

Més tard preguntaré el meu nom a les ciutats, als ports i als mariners, recorreré mercats i edificis a mig fer. Més tard m’asseuré a taula amb tots els verbs i amb un nou llibre de versos que ara no trobo. 

Potser és que me l’estan fent.