DIU-MENGES
El senyor de la
jaqueta trista ja no dóna de menjar als coloms els diumenges a la tarda. Ara ha
trobat una vídua jove amb la que espera passar els seus últims dies estesos al
llit i menjant pomes.
Els diumenges a
la tarda torna a aquella plaça del bracet de la seva estimada. I s’asseu al
mateix banc a explicar la mateixa història que abans repetia als coloms.
La dona escolta
embadalida cada paraula que treu el cap per la boca del seu heroi.
El paisatge es
creua de braços, el vent mou el cap i badalla entre els arbres. La tarda surt a
estirar les cames.
Els coloms el
miren amb nostàlgia.
Comentaris