OCELL CONTINENTAL

E siamo qui ancora vivi (i som aquí encara vius)

Sóc un ocell continental vestit per un viatge sense paraules. L’ombra del mirall on moren les mirades s’assembla a mi. Té les esquerdes escampades en un mar amarg, la mateixa història adolorida al balcó on el dolor hi treu el bec. 

Les ales per volar són iman del records i diviso el ramat esquinçant les armadures dels Déus. Escolto al vent galopar tota la nit mentre em sagnen les plomes i el dolor entra de cop a la ferida desossant el bé i el mal. 

Puja un batec llunyà i ballo. Danso al costat dels fills que no he tingut ni vindran a consolar-me, dels somriures perduts, dels plors del passat i dels somnis castrats. La molsa em clava els peus i mostra les sobres a altres ocells. 

I lluito, ancorat a terra, per les miques de pa sobre la taula, per evitar que la por rosegui l’ànima. Lluito fins que el dol anestesií l’edat ara que estic destinat a quedar-me a terra. Tanco les ales i dormo a la tristesa mentre un bes em rodola per la boca, m’angoixa i em mata. 

I demà, i al jorn següent i a l’altre, seré de nou ocell continental vestit per un camí, per un viatge.