ORACLE

Son tiempos líquidos, vaporosos, inestables; ¡es época de oráculos! Estoy haciendo uno con veinte preguntas a  Pitia. Espero que sea el último templo para las invocaciones...

Així explicava fa pocs dies l’inici de la creació de la seva última obra l’escultor Rufino Mesa. Un Oracle, una comanda a Pitia, moradora del santuari de Delfos i mestressa de les respostes des del fons del recinte no permès a tothom.

Del Rufino us en he parlat aquí en varies ocasions. Escultor i exdirector de l’Escola de Belles Arts de Reus en la època en que jo hi vaig estudiar. Ara, passats els anys, els rols han canviat i tenim una amistat que permet compartir conversa, paella i cafès. 

El Rufino està acabant d’enllestir aquesta nova obra, aquest Oracle, a les instal·lacions de La Comella, el parc escultòric envoltat de natura que té a la sortida de Tarragona. Ha anat compartint el procés amb tots nosaltres aquests dies. Com les altres peces del La Comella, aquesta té també unes dimensions gegantines i una utilitat filosòfica, humanística, metafòrica i espiritual que no deixen indiferents. 

El 5 de març, tres dies després del principi d’elaboració d’aquest Oracle, el propi Rufino ens deia: Pronto lo tendremos en servicio que buena falta nos hace... La humildad de los materiales ahuyentará a los poderosos. Pienso que aquí solo vendrán los que caminan calmados, con los ojos asombrados y los pies firmes sobre el suelo...

El 8 de març, passats tres dies més, l’obra anava agafant més forma i ell comentava: una pieza así deja las manos agotadas...

La creació s’anava arrelant a la mare terra amb força. Ahir el Rufino apuntava: aguantar las vueltas sin cerchas y casi sin andamios. La tensión de la forma la estamos haciendo a ojo de buen cubero. Las imperfecciones son parte de la vida y de la obra.

I sembla que tot avança a un ritme de primera si penso en la foto que he vist avui. D’aquí a pocs dies us posaré la foto final i us donaré més detalls de l’obra. El que realment em commou del Rufino Mesa és la passió que mostra en cada gest de cada pedra, la fusió personal que evidencia ell en cada moment, el trànsit espiritual que li suposa anar generant la peça que ha creat des del seu món per a un món que ja no li és particular i on tot es generalitza. I tot perquè sovint hi ha molta gent que no sap que cada element, fins i tot aquells més originals que no són fets a imatge i semblança de res, tenen espai i ànima pròpia. 

Us recomano un cop més la visita a La Comella, aquell espai on, com vaig dir al seu dia, té una pedra que viu dins d’una casa pròpia i una altra on es pot llegir una frase que em va captivar: Me habitué a la incertidumbre.

Les imatges són del procés de creació de l'obra i fetes pel propi Rufino. Podeu clicar sobre elles per ampliar-les.