11 de gener 2016




Sap greu veure com marxen aquells referents musicals que tant t’han marcat en alguns moments de la vida, o en molts. La mort del David Bowie no deixa indiferent a les persones que estimem la música. En el meu cas, el vaig descobrir a meitats dels anys vuitanta. Des de llavors l’he anat escoltant i moltes de les seves cançons m’agraden. De fet, n’hi ha dues en concret que les tinc en aquella llista mental de les meves preferides – tots tenim un llistat similar- i que formen part de les meves playlist a Spotify. 

Under pressure (la versió amb Freddie Mercury és excepcional) i Absolute beginners (que tant bé va versionar després la Carla Bruni) són dos baluards musicals del meu magatzem sonor. David Bowie duia incorporada l’elegància de manera constant i tenia com a peculiaritat haver nascut amb un ull de cada color. Va ser una icona de la cultura anglesa a la dècada dels anys 70 i ha passat a la història de la música com un dels grans que sempre serà recordat.

Ens deixa amb 69 anys (els va fer el divendres) i després d’una lluita molt cruel contra el càncer. Diuen que ha mort envoltat de tota la seva família. El seu últim disc té molts pocs mesos i el seu últim vídeo, molt poques setmanes. De fet, en aquesta cançó de l’últim vídeo, anomenda “Lazarus”,  Bowie ja evidenciava que se li esgotava la vida amb frases tant evidents com “mira cap dalt, sóc al cel”, “no tinc res més a perdre” o “seré lliure”. 

Us convido a veure aquest vídeo i a recordar a David Bowie com es mereix. La seva mort ens deixa orfes als amants de la bona música, als qui la necessitem per viure. La seva pèrdua se suma a tantes altres de recents com la de Lucio Dalla, Lou Reed, Robin Gibb (Bee Gees) o Natalie Cole. Tots ells ens han regalat el seu llegat però ens queda el seu buit. 

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -