DEMIÜRG AMB CELLO DE CONCERT A CAU D’ORELLA
En el meu univers diari i particular, Boccherini
és el millor demiürg que podia haver escollit. Tal volta va ser ell qui va
venir a cercar, amb el vibrato sempre melòdic del seu cello. Les nits, mentre
llegeixo apassionadament, mes les omple ell. Cada nit, un concert, un nou pacte
amb el silenci exterior i el regal de les seves peces. Mel per als timpans,
carícies per l’ànima de l’home sol que se’n sap i ho viu amb plaer.
Tinc la
sensació que a alguns compositors tan sols els entenc jo, que sóc l’únic oient
que els garanteix l’enteniment dels seus perquès, de tot plegat. Boccherini s’uneix
a Couperin, a Frescobaldi, a uns pocs altres que em duen passatges nets i d’una
sola direcció.
Deien que Mozart opinava que Bach era el músic
de Déu perquè la seva música era la més propera al suposat creador. La meva passió
per la música, que no pas per Déu, no em permet concloure si el geni Mozart
tenia raó. En tot cas, Boccherini s’aproparia molt a la divinitat, més gnòstica
en aquest cas, si em demanessin escollir.
Com no m’ho demanen, seguiré diversificant les
sessions musicals però us recomano, si no heu escoltat mai a aquest mestre, que
regaleu a les vostres oides la música de Luigi Boccherini. Per obrir boca,
deixeu-vos captivar per la seva “música nocturna de Madrid”
Comentaris