PELS DIES BONS, I ELS QUE VINDRAN


Lentament, perquè necessito aprendre cada dia però no vull deixar de tenir dies per endavant, vaig coneixent molt més a fons la música del Pau Vallvé i la personalitat que hi dibuixa als seus sons i, especialment,a les seves lletres. 
Diu el Pau que ell no fa música per saltar però que si el que vols és saltar des d’una terrassa al buit, la seva música és prou adient. Sarcasme, afegeix. I també realitat, conclou. Quan vaig decidir-me a organitzar l’esdeveniment cultural italià que farem a Tarragona en pocs mesos, tema del qual n’he parlat darrerament, tenia clar qui volia que protagonitzés els concerts. Els meus companys de viatge en aquesta aventura – aviat donaré noms- van estar-hi d’acord. 
Inicialment doncs hi havia una llista de sis cantants pels quals teniem molt interès. Especialment per dos d’ells. I es va assumir el repte de portar a dos dels sis fins a Tarragona. Avui, ara mateix, ja puc dir-vos que s’ha complert el repte. Avui us puc avançar que el Pau Vallvé (una de les dues apostes especials) serà al festival italià. 
Fa ben poc que havia acabat la seva gira – la va tancar a l’Auditori de Barcelona amb dos concerts plens a vesar- i havia decidit que no faria més concerts enguany. Però finalment, després de converses diverses i de conèixer la proposta cultural que estem elaborant per Tarragona, ha acceptat a fer una actuació íntima i molt especial. 
Us anunciaré el dia en concret quan toqui. També el lloc i altres detalls com el preus de les entrades. Ara, de moment, us convido a escoltar-lo en aquests “concerts privats” tan especials. Al piano, la Maria Coma. L’escenari, un menjador d’una casa particular ple d’amics que escolten al Pau. En aquest vídeo, dos temes. 





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS