20 de gener 2016


Des de molts punts de terra ferma mai és possible divisar aquells meravellosos punts de naufragi anomenats illes. Sovint, la distància i el cel en són els causants. La distància perquè s’entesta a allunyar-se sempre més i el cel perquè ens tapa les vergonyes i, amb elles, petits regals que passen desapercebuts per la majoria, com les illes. 

Aquest passat diumenge però, distància i cel van fer-nos un regal. Des de punts com la ciutat de Tarragona o el mirador de Castellvell, per posar dos exemples, es veia un tros de terra nou, un espai que va aparèixer per unes hores i va marxar, nomes de la nostra vista, fins a un altre moment si el tenim.

El tros de terra era un dels espais més impressionants que he vist mai en directe, que he palpat amb els porus de la meva pell i he olorat amb calma. Era la Serra de Tramuntana, a l’illa de Mallorca, a 1.445 metres sobre el nivell del mar. Si teniu a casa, al vostre abast, el disc “Gira el món” del cantant XavisS, poseu-lo i escolteu l’última cançó que es diu així, Serra de Tramuntana. Si mireu la foto que acompanya l’escrit i escolteu el tema, segur que tot us quadrarà. 

Si no teniu al XavisS, podeu fer el mateix exercici tot gaudint d’aquesta peça de la Carla Bruni que es diu, precissament, “la possibilitat d’una illa”. I com canta la Carla:

En l’amor on tot és fàcil, on tot es dóna a l’instant, hi existeix, allí enmig del temps, la possibilitat d’una illa. 

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -