LA VIDA NO ES PARLA




També hi ha dies que moren (marxen) inútilment, amb la tristesa sembrada de bon matí i el pes del dolor del moment. El pessimisme (realitat) que ens desfila pels ulls és l’única cosa que podem regalar. 

L’ànima no té un sol sentit (raó) i ni una sola direcció (destí) quan les coses que fem són plenes del dubte i condicionants. Amar per no ser amat en el gest de les paraules d’amor buides. Dintre nostre, hi ha tan sols els altres costats que no ens toquen, els buits que ens reben, el cos que se’ns descompon. Por (pànic) a no ser-hi (la mort).  


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS