ESTRET DE MESSINA



Assegut a la vora del port, en una roca, noto una crida molt remota des de l’estret de Messina. Els vents de Damasc creuen Sicília. Les paraules de bots a la deriva, molt llunyans, esdevenen tinta cega i il·luminada. Perdem el color en la derrota, i la vergonya d’existir mirant a altres llocs. 

Com no veiem l’avui, no preveiem demà. Com ens taquem les mans, ens hi creixen ulls atents. A cada tomba de cada paraula de cada bot, de la crida de l’estret de Messina, un xiprer li fa ombra. Un ocell observa a dos caçadors. Són Déu i l’home. Un mata a l’altre i no se sap qui és.  

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS