DES DE LA RIBA




Anem d’una riba cap a l’altra, confosos per l’odi a una història mal interpretada. Venim d’una terra en flames que era de tots i no té amo. 

Però tenim la necessitat d’abraçar l’orfandat i ser els pares de la terra, de refer els vincles amb els nostres nens. Volem tenir els ulls nets i quedar-nos sempre quiets, en un costat, en una sola riba. Deixar de ser dolor, fer-nos escuma. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS