EM MORO PERQUÈ NO SÉ COM VIURE




La suma de sentiments, de paus internes que permeten la recerca del nostre interior, la podem complementar amb elements externs. Cal, però, anar amb cura en el moment de triar qui ens alimenta o com ens alimentem. A mi, des de fa un temps, em regala racions necessàries de bellesa una jove cantant que converteix en sensual tot allò que toca amb la gola, que sospira pels llavis, que converteix en follia –orgia tal vegada- dels porus. 

La Gemma Humet s’alça sobre el meu sostre i em fa cloure els ulls. Des del silenci atrevit que es manté, inicia el cant, el gest. I hi ha una part de mi que s’abandona fins que ella diu prou. Avui, ara, noto que mor una part de mi i sé que neix una altra part que ni s’intuïa. Ara, com canta la Gemma amb paraules d’Espriu, em moro perquè no sé com viure. I també ara, sé que aquesta pau és meva i reviscolo per necessitat, ple d’amor. 

Gaudiu de la lletra, del poema musicat per la Gemma i de la guitarra del mestre Toni Xuclà. Aviat us parlaré molt més d’ella. Ara... 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS