15 de gener 2016




Tanco la setmana immers en dos projectes culturals molt interessants per enguany. El primer forma part de la meva feina i el segon esdevé plaer i oci personal. Un serà a meitats del mes de maig i l’altre a meitats del juliol. Els dos projectes em porten a contactar amb artistes catalans i italians de primer nivell, d’aquells que són en plena evolució o ja del tot consolidats. L’experiència de contactar amb ells com a gestor cultural, amb interès de contractar-los, és realment bona malgrat se’m faci encara estranya.

Per al projecte italià m’he buscat bons companys de viatge a Tarragona i he decidit liderar-lo d’una manera externa, delegant la part que poden dominar més els altres i assolint en primera persona la parcel·la que controlo més. En el projecte de feina vaig en solitari ja que treballo molt millor sense socis o companys. Laboralment, sol sóc molt més fort. 

Aquesta nit, un cop tancades les carpetes dels dos projectes, he llegit una bona estona optant per Freud. Hi ha moments en que el necessito. Sempre m’ensenya coses noves o em recorda aquelles que començava a perdre de vista. Llegint el seu “malestar en la cultura” he gaudit molt amb aquest fragment que us comparteixo tot seguit. 

Per il·lustrar l’escrit, i com sabia que tinc fotos curioses d’algunes personalitats, he buscat aquesta imatge de l’any 1907 on apareixen, tot just després de sortir de la sauna, en Sigmund Freud i en Carl Jung. Del suís en parlem un altre dia. Ara, Freud: 

El designio de ser felices que nos impone el principio del placer es irrealizable; mas no por ello se debe –ni se puede- abandonar los esfuerzos por acercarse de cualquier modo a su realización. Al efecto podemos adoptar muy distintos caminos, anteponiendo ya el aspecto positivo de dicho fin –la obtención del placer-, ya su aspecto negativo –la evitación del dolor-. Pero ninguno de estos recursos nos permitirá alcanzar cuanto anhelamos. La felicidad, considerada en el sentido limitado, cuya realización parece posible, es meramente un problema de la economía libidinal de cada individuo. Ninguna regla al respecto vale para todos; cada uno debe buscar por sí mismo la manera en que pueda ser feliz. Su elección del camino a seguir será influida por los más diversos factores. Todo depende de la suma de satisfacción real que pueda esperar del mundo exterior y de la medida en que se incline a independizarse de éste; por fin, también de la fuerza que se atribuya a sí mismo para modificarlo según sus deseos.

El malestar en la cultura, de Sigmund Freud

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -