LLUM




De nit, mirant al fons on la muntanya, hi ha una llum que no acarona si no és per enganyar. M’hi entrego volent que em prengui, palpant la seva ombra. Amb el desig d’habitar-la, la llum s’esvaeix i em calma la set. Quin abisme entre el raig que rep i la mà que es dóna.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

TRES POEMES ERÒTICS

PARAULES I SO, DOS GENIS JUNTS

A10