EL SOPAR
Hi ha pel·lícules que veient-les tens la sensació d’estar llegint un llibre. Els personatges se’t presenten ben elaborats i n’acabes coneixent tots els seus detalls. El decorat és únic però aquest fet nou treu que sigui molt més ric en detalls que cent paisatges junts. El diàleg entre les persones i els elements que utilitzen es fon i tot acaba sent una gran trama familiar.
Això pot passar mirant-te una pel·lícula –
succeeix en molts pocs casos – i un director que ho aconsegueix sovint és
Ettore Scola. En concret, ho fa en una de les seves creacions més elaborades i
injustament tractada per la crítica. Fruit de la poca repercussió aconseguida
per la premsa, no va arribar on es mereixia. Us parlo de la pel·lícula “La cena”.
Transcorre en un restaurant i té com a
protagonistes als clients que hi sopen. Hi ha una dotzena de taules i una quarantena
de persones. Tothom té el seu paper i la seva importància en un moment
determinat. Les càmeres van de taula en taula, tafanejant en totes les
converses de les persones que estan allí menjant en família, per assumptes de
negocis o amb un to més romàntic. Entre els protagonistes, el gran Vittorio
Gassman o la sempre bellíssima Fanny Ardant.
Aquest sopar de l’Ettore Scola és una perla
del setè art, una cinta que mai s’hauria de perdre i que caldria que es
projectés per les televisions de tant en tant. Si la podeu veure, no us la
perdeu. Avui, Ettore Scola ens ha deixat. Ha mort a Roma. Tenia 84 anys i ens
deixa un llegat cinematogràfic importantissim. “La familia” és una altra de les
obres mestres, com “La cena” o “Una jornada particular”, com tantes altres.
Reposi en pau aquest mestre i quedi entre nosaltres el seu cinema.
De regal, com a tast o degustació, el tràiler
anglès del sopar que és notícia en aquest escrit. La foto del post és un
fragment de “La cena”.
Comentaris