SOTA UN ARC




Sota un arc, en una cantonada propera a la plaça, un home vell, assentat, ven dolços. Quan està sol, els seus ulls van llegint les pedres i les ombres. Quan cap nen l’escorta, viu els vents i les passes. Avui la tarda li ofereix un espai buit al seu costat, el silenci dels nens, l’absència d’ells. 

L’home confia en la nit, sap que ella si serà dolça, que el darrer estel que vegi abans no tanqui els ulls vindrà acompanyat del repòs que tant necessita. Demà, sota un arc, en una cantonada propera a la plaça, hi haurà un espai buit pidolant nens a les pedres i a les ombres. 

NOTA: Amb aquest escrit tanco la petita col·lecció de textos pensats a les nits a l'illa. N'hi ha molts altres però he decidit fer únicament la petita selecció que heu anat llegint. Queda pendent, crec que valdrà la pena, el petit Diari que he fet sobre l'estada a l'illa. Aquests dies el compartiré. 


 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS