29 de gener 2016




El cafè és al punt. Com cada matí, me’l dono amb la devoció que es destina només a la persona estimada. Li poso el sucre, el remeno i me’l bec acompanyat de les paraules que no dic. És així com sé que s’enceta el dia. Sense aquests gestos, i molts altres, no hi ha sentit en la vida. 

Allò que ens serveix al camí és la forma senzilla i real de dir-nos, cada matí, que hi som presents i que som feliços d’estar amb nosaltres mateixos. 

Foto: el matí que neix a casa meva, tot just avui.

2 Responses so far.

  1. Anònim says:



    La vista es espectacular, la podías pasar per agregarla a un escrit .

  2. Si em dónes un email (i em dius qui ets jeje) te l'envio

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -