AND THIS IS THE HOUSE
Sense pensar que el got és mig ple, escoltant de nou el buit de la vida. De genolls davant d’un mur imaginari i fred, diviso al fons d’una estança sense parets la teva malenconia. I em pregunto què se’n farà del meu cor, de la seva innata sorpresa d’aquell dia que podia haver estat el darrer.
Acumulo els papers dels dies del calendari, hi
anoto la fragilitat cada dia, tot just abans d’arrencar la fulla i passar a la
data següent. Espero que arribi el moment de la nuesa del batec, de l’amor en
temps impossibles, de l’abisme que fa tot es perdi.
I al fons de la meva cambra mental, els Beirut
cantant... and this is the house where I feel alone...
Comentaris