CARLA, CANTA’M A CAU D’ORELLA

Ja tinc dues entrades pel concert que farà la Carla Bruni el proper 19 de juny al Palau Reial de Pedralbes, a Barcelona. Cinquena fila i als seients del centre, a menys de vint metres de l’escenari. Fa anys que vull veure-la en directe tot esperant que, en persona i davant meu, em captivi tant com ho fa quan l’escolto a casa. 

Necessito que la Carla em canti a cau d’orella amb la seva veu sensual i trencadissa. Vull veure com tanca els ullets per cantar frases sensuals i el reobre mirant davant seu amb fragilitat. 

Va colpir-me amb el seu primer disc, em va acabar de convèncer amb el segon i m’ha seguit fent feliç en els següents. Canta perfecte en francès i especialment bé en italià. La seva versió de “Il cielo in una stanza” és una meravella i el tema que la va fer saltar a la fama “Quelcu'un m'a dit“ una altra joia. 

No sé si vindrà a Barcelona amb el seu marit, l’expresident de França, Nicolas Sarkozy, però espero que ell es quedi a casa i ella am faci recuperar, musicalment parlant, el temps perdut que regala en aquesta cançó que comparteixo. 

Et proposo el temps de les cireres i les roses, de les carícies sedoses, deixar el temps a la dolçor de les coses... Ho canta ella, ho escoltareu vosaltres.