CAMBRES



Vibra sòlid l’arc que ens polsa les hores, i folls als afores del cos, fem del llarg desig:  foc inquiet, secret tapís.

Som d’arrels tendres com cada plany i poc ens manca per dir.

L’esquena estrellada de dunes ardents ens calca per fi la pell, retallada a besades més lentes.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS