CAMBRES
Vibra sòlid l’arc que ens polsa les hores, i folls als afores del cos,
fem del llarg desig: foc inquiet, secret
tapís.
Som d’arrels tendres com cada plany i poc ens manca per dir.
L’esquena estrellada de dunes ardents ens calca per fi la pell,
retallada a besades més lentes.
Comentaris