EL COS DEMANA AVENTURES NOVES

Fa un parell de dies, passejant de bon matí per un bosc que vaig descobrir fa ben poc, vaig notar que el cos demanava de nou un canvi i aire fresc. Vaig notar la sensació d’haver de volar de nou amb aquella llibertat que tens quan surts de casa un dia i no tens obligació de tornar-hi per feina pendent o perquè algú t’hi esperi. 

És cert que l’última escapada em va costar un disgust gros, perdre a una de les persones més importants que he tingut fins ara, haver de fer el comiat mai volgut tot esperant un gest que mai ha arribat (tenint en compte que accepto les disculpes de la mateixa manera que les demano o les ofereixo als altres quan erro jo). Diderot deia que els errors passen i la veritat es manté. Quanta raó amic Didier.  

Però malgrat tot, amb la pèrdua ben present a l’ànima (i el dolor que comporta), he decidit iniciar aviat una d’aquelles escapades sense final marcat i amb ruta improvisada que et permet descobrir gent que t’estava esperant i no ho sabies o viure d’altra manera nova que no havies previst ni pensat. 

L’equipatge és ara més lleuger i serà una aventura més calmada. Aniré escrivint al mateix temps que respiro i devoro la vida.