CAPRICI SENTIMENTAL
Davant dels ulls del teu amor, la vida
no té secrets. És la persona dels teus versos, la de les papallones
que, dintre teu, provoquen la passió del viatge que no vols que acabi. Saber
estimar és la virtut de qui cau al penya-segat eternament i llisca pels núvols
efímers.
Són fredes les cambres buides d'afecte. Les inquietuds
s'hi obren amb el pas dels anys i el vent besa les parets. El món té un
sentiment immutable quan els nostres hiverns ja no ens fan de refugi.
Sempre hi ha un cor que envaeix la felicitat
del somni d'un altre. I ens preguntem com serà l'últim dia del nostre segle,
què se'n farà de les cases que hem habitat, de les pells ditejades a plaer,
dels universos descoberts i els objectes perduts que no varem guardar als
calaixos del cor.
L'amor condueix a la follia però és un caprici
sentimental salvable.
Comentaris