NOSTÀLGIA DORMINT O DESPERTANT



Despertar i no sentir o dormir i no recordar. Avui no m’aclareixo, faig olor a habitació tancada i no sé on posar els mobles vells que ja no em serveixen. Avui, he fet un forat a la nostàlgia i al dubte. Ara perdo les paraules mentre escric i noto com la meva antiga tempesta de vida s’apaga. Els bons propòsits, arraconats, tornen a buscar-me i percebo una tragicomèdia passatgera que em crearà nous escenaris i arguments.  

Escric tot això, curiosament, escoltant Yann Tiersen al piano i la veu, sempre enamoradissa, de la Claire Pichet. Em passa, molt sovint o sempre, que escoltant-los se m’obre l’abisme del pensament i tot rutlla d’una altra manera. Quan l’escolto el trobo a faltar (llegiu aquí). Em passa amb altres amistats que tinc repartides per aquest món vell i ensalvatgit. Fa tot just una setmana la nostàlgia em venia conversant amb el Benabar (llegiuaquí). La vida és així de delicada i tendra, és plena de mirades o veus que t’acaricien i estimes. Potser és desig o potser afecte però no podem fugir fàcilment dels sentiments de benvinguda i comiat. 

Ara, obro les finestres de casa i deixo que la nit perfumi el meu llit, habiti la meva casa i calenti la meva primavera. La melodia la posen ells dos. Més tard, un altre post.

Comentaris

Anònim ha dit…
Com pots perdre les paraules mentre escrius? Inquietant...
Oscar Ramírez ha dit…
Perquè tu les acarones a distància i se'n van del meu costat plàcidament. Inquietant, com tu dius... i tendre.

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS