NOSTÀLGIA DORMINT O DESPERTANT
Despertar i no sentir o dormir i no recordar. Avui no m’aclareixo, faig olor a habitació tancada i no sé on posar els mobles vells que ja no em serveixen. Avui, he fet un forat a la nostàlgia i al dubte. Ara perdo les paraules mentre escric i noto com la meva antiga tempesta de vida s’apaga. Els bons propòsits, arraconats, tornen a buscar-me i percebo una tragicomèdia passatgera que em crearà nous escenaris i arguments.
Escric tot això, curiosament, escoltant Yann
Tiersen al piano i la veu, sempre enamoradissa, de la Claire Pichet. Em passa,
molt sovint o sempre, que escoltant-los se m’obre l’abisme del pensament i tot
rutlla d’una altra manera. Quan l’escolto el trobo a faltar (llegiu aquí). Em
passa amb altres amistats que tinc repartides per aquest món vell i ensalvatgit.
Fa tot just una setmana la nostàlgia em venia conversant amb el Benabar (llegiuaquí). La vida és així de delicada i tendra, és plena de mirades o veus que t’acaricien
i estimes. Potser és desig o potser afecte però no podem fugir fàcilment dels
sentiments de benvinguda i comiat.
Ara, obro les finestres de casa i deixo que la
nit perfumi el meu llit, habiti la meva casa i calenti la meva primavera. La
melodia la posen ells dos. Més tard, un altre post.
Comentaris