SILENCI, LA VIDA...
La vida es fa pas a pas en un monotonia que es
deleix per aprendre a créixer. El riu s’ha estancat en un anar i tornar per la
vida sense que les aigües sàpiguen aturar-se i assaboreixin altres frescors. Tan
sols el somni coneix el camí i els mots
es repeteixen dins del silenci.
Silenci…
La descoberta crida però l’egoisme vol només
escoltar el temps que dóna pressa als nous moments desconeguts. S’han fet massa
dolços per una maduresa que no ha tingut temps de néixer.
I les hores porten ara, en cada segon, la indiferència
de la vida robada per la pròpia vida.
La mort ha escampat el seu silenci.
Silenci…
El camí comença a poc a poc, com el somni
que s’havia creat en un desig de retrobar-se. Les petjades surten de
l’ofegament i cada mirada és ara un ample món per viure-hi. La lluita es fa
solidària.
El somriure ha crescut sobre un recull de
poemes i porta l’aigua del riu massa orgullosa per a mirar endavant. A la fi,
el crit vol viure. Ha sabut trencar aquesta foscor silenciosa.
Comentaris