SILENCI, LA VIDA...



La vida es fa pas a pas en un monotonia que es deleix per aprendre a créixer. El riu s’ha estancat en un anar i tornar per la vida sense que les aigües sàpiguen aturar-se i assaboreixin altres frescors. Tan sols el somni coneix el camí i els  mots es repeteixen dins del silenci.

Silenci…

La descoberta crida però l’egoisme vol només escoltar el temps que dóna pressa als nous moments desconeguts. S’han fet massa dolços per una maduresa que no ha tingut temps de néixer.

I les hores porten ara, en cada segon, la indiferència de la vida robada per la pròpia vida.

La mort ha escampat el seu silenci.

Silenci…

El camí comença a poc a poc, com el somni que s’havia creat en un desig de retrobar-se. Les petjades surten de l’ofegament i cada mirada és ara un ample món per viure-hi. La lluita es fa solidària.

El somriure ha crescut sobre un recull de poemes i porta l’aigua del riu massa orgullosa per a mirar endavant. A la fi, el crit vol viure. Ha sabut trencar aquesta foscor silenciosa.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS