UN ANY MÉS SENSE EL GIOVANNI

Avui fa 23 anys que la màfia siciliana va decidir acabar amb la vida d’una de les persones més integres que ha tingut Itàlia, el jutge Giovanni Falcone. Acabava d’aterrar a Palermo i quan passava per l’autovia que uneix l’aeroport i la capital siciliana va esclatar la carretera sencera. Salvatore Riina, destacat membre de la Cosa Nostra, havia ordenat col·locar mil quilos d’explosius i la detonació va tenir els seus efectes. A més del Giovanni Falcone, va morir la seva dona, Francesca Morvillo, i els membres de la seva escorta Rocco Di Cillo, Vito Schifani i Antonio Montinaro. 

Recordo encara el monòlit aixecat just al punt on va tenir lloc l’explosió quan vaig viatjar per primer cop a Sicília. L’escultura té una placa amb el nom de les cinc víctimes de l’atemptat i quan els veus et posa els pèls de punta només de pensar en les dimensions de l’atrocitat de la màfia. Dalt a la muntanya, a pocs metres del punt fatídic, es veu una petita caseta blanca que és el punt des d’on van detonar els explosius. 

Falcone va ser valent tota la seva vida. Era un jutge que va dedicar la seva carrera a combatre la màfia sent conscient que la tasca era més que difícil i que ell estava permanentment condemnat a mort. Era l’objectiu de la Cosa Nostra i al final van acabar amb ell, la persona, però no amb els seus pensaments. Falcone va deixar desenes de frases per la posteritat, moltes d’elles es poden veure encara a vídeos penjats a Youtube on també hi ha entrevistes fetes dies abans de la seva mort que us recomano. 

Ell, Falcone, reconeixia que tenia por però acte seguit deixava anar frases valentes com aquesta: El covard mor diverses vegades a la vida. El valent només mor un sol cop. 

La foto que triat avui és de l’any passat i està feta a Tarragona perquè la seva germana Maria, presidenta de la Fundació Giovanni i Francesca Falcone, va rebre un dels Premis Ones Mediterrània. I al dinar previ al lliurament dels premis vaig tenir el plaer de regalar-li un exemplar del meu llibre “Aforo Completo” que va començar a llegir mentre esperàvem el primer plat. Venia acompanyada de la seva cap de premsa i recordo que les varem anar a buscar a l’aeroport del Prat i varem anar a sopar a la Plaça del Rei de Tarragona on es va produir una conversa amena i agradable. Ella, la Maria Falcone, em va regalar dos llibres: un que ha escrit ella mateixa sobre el seu germà i un altre sobre la fundació Falcone. 

Com diu la frase italiana quan es parla de Falcone: es podrà aturar a un home però mai les seves idees i conviccions que seguiran caminant sobre les cames d’altres homes. Per acabar, i aviso de la duresa de les imatges, us deixo amb un vídeo on veureu els efectes de l’atemptat i la commoció del dia del funeral celebrat a Palermo on parla la vídua de l’escorta Vito Schifani. Totes les imatges són reals. A Falcone el va substituir el jutge Paolo Borsellino de qui en parlaré d’aquí unes setmanes. Ja arribarà el moment.