BEURE- VEURE



Aquest cap de setmana he fet neteja a fons. He eliminat moltes fotos de las carpetes dels viatges fets que ja no em duien cap record bo a la memòria. He llençat papers que al seu dia vaig guardar creien que eren importants i ara no recordo la importància del dia. He ordenat altres documents que tenia perduts i anarquitzats.

I fent aquest exercici necessari m’he retrobat amb llibres que he escrit però mai he publicat. Són sis llibres de textos breus, narrativa, poesia i pensaments. I avui, i potser els propers dies, comparteixo un escrit que vaig fer, si no recordo malament, l’any 1999 o el 2000. M’ha semblat interessant compartir-ho perquè llegint els textos d’aquest llibre mai publicat hi ha petites perles que encara tenen validesa ara, tretze anys després. Aquest es diu “Beure-Veure”.

Beu la pluja en un got
que no té cul ni vora.
Té la lluna en un pot
per veure si li cria.
Es vesteix de bruixot
i fa aturar la terra.
Es creu que l’horitzó
se’l pot ficar al sarró.

Quan tenim un riu,
no tenim ponts.
Ara tenim ponts,
i no tenim rius.
I encara hi ha qui diu
que entre pont i pont,
és adient bastir un altre pont.

Comentaris

Pere Sans ha dit…
Divertida la poesia i fins. Estàs de remember avui?
Oscar Ramírez ha dit…
gràcies Pere. Avui no estic de remember. És que ahir repassava l'arxiu del blog, els textos de l'abril de l'any passat, i flipava amb els comentaris que algunes persones m'hi deixaven. Perquè aquí es passa del 100 al 0 en dècimes de segon. I llavors, fent més mirada enrere vaig buscar documents vells i vaig trobar llibres que ara estic revisant.
Pere Sans ha dit…
No miris enrere que veus com cauen els altres arbres del bosc i el bosc s'incendia mentre tu et salves. I que no faig de poeta que això és d'una peli que vaig veure fa poc.
Oscar Ramírez ha dit…
Molt bona frase Pere. No feia cap mirada enrera, revisava papers de casa per fer espai i vaig trobar-me els llibres antics mai publicats.

I com el blog aviat patirà canvis i no sé què fer amb l'arxiu dels posts publicats per això vaig revisar textos.

I vaig veure el què et deia, que allí on hi havia un àngel, ara hi ha un dimoni. A què em recorda aquesta disjuntiva? Ara no ho sé però ja em sortirà.

El cas és que allò dit queda dit i escrit en el cas dels blogs.

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS