Header Ads

LLETRES D'ANTUVI



I

Se senten les veus de les fulles
que van caient al nostre bosc,
són discursos del coneixement
que congrien espills contra la bellesa,
minúscules estètiques sense eròtiques.


II

El món és una cega cançó que aixopluga l’estranya bellesa.
El mar cull les paraules i omple càntirs de mots.
Amb placidesa teixirem sempre teranyines mesquines.
La lluna escopirà petxines i algues al bosc mullat per la vesprada.

Pells, fulles, coralls folls entre espills o miralls que niuen entre els llampecs.
La cendra es bellugarà a veu de violi.
I per les muntanyes pujaran nits camalligades al vent, arbres acaronats per la pluja.

Encendrem la lluna per il·luminar-nos i coneixerem millor la nostra transparència.
L’herba de l’estiu cavalcarà al bell mig dels llavis.
Recollirem l’escuma de les roques i confiats en els estels, seguirà caient la nit.

----

Carícies sobre l'oceà...


4 comentaris

Pere Sans ha dit...

de quan és això Òscar?

Oscar Ramírez ha dit...

Pere, com diu el títol, és... d'antuvi, jejeje. Aquests dies faig remember de textos mai publicats mentre n'elaboro de nous.

Anònim ha dit...

poeta! pajaruu! me'ls dediques a mi aquests poemes o no?

Anton

Oscar Ramírez ha dit...

jajaja Anton. Nooo. Ja van ser dedicast al seu moment a la persona a qui anaven escrits. A tu si vols et dedico els crèdits del vídeo del cor dels nens, jejeje. Una abraçada!

Amb la tecnologia de Blogger.