29 de maig 2013


Acabo de tornar del Palau de Congressos de Tarragona on he moderat una taula rodona amb l’assistència d’un públic molt nombrós, més de 250 persones (foto), i sis convidats. El torn de presentar-los, fer-los preguntes i , per acabar, donar la paraula al públic que ha preguntat, ha estat un d’aquells moments que tant ens agrada als periodistes i comunicadors. 

La interacció entre un ponent i un assistent a la ponència canvia radicalment. Perquè quan el ponent parla està enviant ordres a l’assistent però quan qui havia escoltat i rebia ordres pot canviar de rol i preguntar al ponent, és el ponent qui perd la seguretat amb la que parlava i es posa a l’alçada del públic. És una fórmula ideal, un concepte just i necessari en la nostra societat. 

Amb la formulació de preguntes es trenca el paper dominant del ponent i el públic assumeix el protagonisme. Tots els assistents estant pendents, per primer cop, d’un dels seus. I dalt de l’escenari, atent i compromès amb la resposta però ple de dubtes perquè aquell instant no estava guionat, l’instructor serà instruït. 

Veure i viure-ho, com a element receptor i emissor al mateix temps, donant la paraula a qui pregunta i donant pas a qui respon, és una experiència molt agradable per aquest concepte tant important que és la comunicació. Per això, per aquests i altres moments com el d’avui, estic enamorat del meu treball.

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -