Header Ads

EL PLAER DE COMUNICAR


Acabo de tornar del Palau de Congressos de Tarragona on he moderat una taula rodona amb l’assistència d’un públic molt nombrós, més de 250 persones (foto), i sis convidats. El torn de presentar-los, fer-los preguntes i , per acabar, donar la paraula al públic que ha preguntat, ha estat un d’aquells moments que tant ens agrada als periodistes i comunicadors. 

La interacció entre un ponent i un assistent a la ponència canvia radicalment. Perquè quan el ponent parla està enviant ordres a l’assistent però quan qui havia escoltat i rebia ordres pot canviar de rol i preguntar al ponent, és el ponent qui perd la seguretat amb la que parlava i es posa a l’alçada del públic. És una fórmula ideal, un concepte just i necessari en la nostra societat. 

Amb la formulació de preguntes es trenca el paper dominant del ponent i el públic assumeix el protagonisme. Tots els assistents estant pendents, per primer cop, d’un dels seus. I dalt de l’escenari, atent i compromès amb la resposta però ple de dubtes perquè aquell instant no estava guionat, l’instructor serà instruït. 

Veure i viure-ho, com a element receptor i emissor al mateix temps, donant la paraula a qui pregunta i donant pas a qui respon, és una experiència molt agradable per aquest concepte tant important que és la comunicació. Per això, per aquests i altres moments com el d’avui, estic enamorat del meu treball.

Amb la tecnologia de Blogger.