31 de maig 2013



El Pitu, la Maribel, l'Alejandro, el Santi, l’Anton, la Cori, l’Apeles, la Raquel, el Ramon, el Roger, el Miquel, l’Albert, la Maria i altres noms que em guardo. Tots ells són, realment, el meu patrimoni personal i el meu tresor més ben cuidat. 

Les persones van i venen però n’hi ha que es mantenen sempre al seu lloc, que hi són quan les necessites. I tenir amics és vital, el millor que pots tenir i el millor que et pot passar. No planyo a qui no en té perquè per alguna raó no en deuen tenir però aplaudeixo a les persones que confien en ells, els amics, per compartir, fer-los confidències i concessions, buscar-hi complicitat. 

Us adoneu de la rellevància d’una vida amb un bon cercle d’amistats i la mancança que déu suposar sentir-se sol?. Perquè, com deia Josep Pla, hi ha amics, coneguts i gent per saludar. I jo parlo dels primers. No escric ara això per cap motiu en particular. És, únicament, perquè en tinc ganes. 

La propera setmana, el dijous especialment, a molts d’ells els veure tots junts. I estaré content. De fet, previnc que el dijous serà un dia divertit per molts altres motius. Però haurem d’esperar...

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -